en 14 Desembre 2010
En Frederic, el meu profe de Clarinet, ja m'ha deixat un llibre de "solfeig" per a Clarinet.
Haig de tornar als orígens dels temps, on tot es comptava.
Els músics, diu, els costa comptar, portar la pulsació.
Ara m'hauré d'endur un faristol i el metrònom del meu germà. Per cert, un metrònom que va coix i s'entrebanca.
No vol que faci melodies, jo que en tenia tantes ganes!! Ho deixerem per després de Nadal.
Jo ja vaig començar amb la cançó francesa que Mozart va fer-ne un tema amb vairacions i que em va quedar tan bé!
Pel que sé, a final de curs, sí que farem un concert...
Publicat a: Reflexions
