en 13 Desembre 2010
Els dos movem fitxa.
Plou.
Sabem que no pot ser, perquè un dels dos és dèbil.
Mous.
Saps que em vols però no pots evitar ser dèbil.
Em toca moure.
No ets dèbil, sols que encara no ho saps.
Mous. Insistixes. Plores. Escrius. Ni tan sols pots mirar-me.
Dubte. Per què? Perquè em recordes a mi mateixa. Tot l'odi, tota la ràbia. Tota la por.
I ho senc per tu, perquè sé que podria sortir bé. Però no és el moment.
La meua fitxa es mou. I sé qui guanya.
Escac i mat.
Publicat a: Personal
