Ness
per en 28 Novembre 2010
500 Vistes

Podia ser una malaltia crònica però és recurrent com les estacions del planeta. Van i vénen com les onades del mar.

En els dies d'ulls vermells, aquesta sensació, torna.

Et veig amb una mirada nova.

Els meus ulls et contemplen com un paisatge imaginat; el teu somriure tímid i tancat, s'obra com una flor amorosida d'aigua i, et sento proper. Possible. Real i, tot allò amb que et relaciono és sinsible a l'assossegament.

Els psicòlegs desaconsellen no pensar en la mort ni en la malaltia perquè al final pots acabar aconseguint l'objectiu desitjat.

Jo somnio trobar-te i el Temps me n'allunya...

Publicat a: Literatura
Sigues el primer a qui li agrada això.