Hola, em dic Marina i tinc 19 anys. Visc a Girona, tot i que sóc d'un poble molt petit situat a la plana de l'Alt Empordà. Mai m'he pres molt seriosament els estudis, però tot i aixì, sóc estudiant de filologia catalana a la UdG. Porto sempre les ungles pintades i arracades grans. M'agrada el magenta, les mandarines, menjar, el mar, fer la migdiada, en Mozart, el mes entre el març i el maig, anar amb metro, els mitjons de colors, en Micó, els missatges de bona nit, en Messi, les meves mans i la lletra eMa. Miro programes considerats telescombraries (sisisi) i m'encanta menjar crispetes. Tinc la capacitat de fer riure als que estan al meu voltant i no sé si això és bo o dolent. Tinc els cabells llargs i castanys i necessito anar a la perruqueria JA. Odio que em despertin. Qui ho faci, pot morir. Sóc exagerada. El barça és una de les meves filosofies de vida. L'altra filosofia és la del "però i si...": fa calor però i si... ?; podria anar bé però i si...?; no hauria de passar res però i si...? i he de dir que en sóc bastant anti però sempre hi és present. Parlant d'anti... Antiverd, antiperiquitos, antimerengues, antipeusfreds, antibolets, antipastanagues, antiventdelplà, antirams23, antimontilla, antiPP, antiracistes i antifeixistes, antidavidbisbal i antiaccenttancatalalletraA (á). En general, sóc molt anti. Sóc fan de la xocolata i moro per la nocilla. Odio la Belén Esteban però m'encanta en Jorge Javier. Somio anar un dia a Grècia i tenir un D.N.I on posi que el meu país és Catalunya. Tot i que... en realitat cada nit somio coses estranyes que no em deixen dormir bé. L'APM també és una altra filosofia... Tinc moltes filosofies, pel que veig. Estic enamorada d'un noi que ara mateix es troba a 444km de mi. I totes les meves llàgrimes porten el missatge "distància" i "et trobo a faltar". Em passo el dia ballant i cantant. Pot ser que m'estiguis parlant i mentalment estigui fent la millor actuació de la meva vida. Segueixo un codi ètic molt estricte: els semàfors en vermell no es passen, encara que no hi hagi cotxes; no es passeja pel carril bici, no es llencen els papers a terra, no s'escup, no es tanca la porta als nassos de la persona que va darrera teu... Tanmateix, a vegades em vénen rampells i em passo el codi ètic per on tothom sap. Ara mateix tinc gana i fan mitja part del partit; vaig a sopar.
