Albert
per en 16 Novembre 2010
1,608 Vistes

I així com va començar va acabar, tant repentinament al final com al inici...tantes paraules buides, tant de silenci, tantes llàgrimes sosteses en el aire, tant de soroll de cotxes acallant els pensaments.

I no hi havia remei, res de bo podia sortir d'ahí... només això... 

I del patiment eixim reforçats i amb ànims, oblidant i respirant de nou, lliure encara que amb les ferides encara obertes.

Oblidant les nits de dijous, i esperant nous matins de diumenges.

https://www.youtube.com/watch?v=S2Cti12XBw4

Publicat a: Personal
ais, vinga Albert, anima't!!!!!!!!!!!
16 Novembre 2010
JumpyOi
que et pasa tiu??? vinga anima't 😄
18 Novembre 2010