Ermessenda
per en 7 Novembre 2010
1,467 Vistes

El Papa parla en català a l'obra de l'independentista Gaudí i PP i C's no el denuncien al fiscal

 

antoni_gaudi_independentist,.jpg


Aquest matí ha tingut lloc a Barcelona la consagració de la basílica de la Sagrada Família per part del Sant Pare de Roma.

Davant els polítics ultra-nacionalistes espanyols -vinguts expressament de Madrid per xupar càmera- senyors Borbón, Bono i Rouco Varela (que, a banda de polític, treballa també d'arquebisbe catòlic), el Papa ha dirigit unes paraules en llengua catalana a les autoritats civils, eclesiàstiques i poble pla en general assistent a la celebració.

 
Si bé l'acció en sí pot encabir-se dins la Constitución Espanyola i la permissivitat neo-franquista actualment vigent -sempre i quant no superi el llistó del "regionalismo bien entendido"; sembla ser que l'autor de l'obra avui consagrada pot tenir un perfil susceptible de generar problemes legals a Sa Santedat davant la Fiscalia.

 
Al marge de certes banderes separatistes que es podien veure als voltants de la basílica, l'exhibició de les quals no poden ser penades ni atribuïbles al cap d'Estat vaticà. S'ignora, hores d'ara, si els senyors Rivera, Robles o la senyora Alícia Sanchez-Camacho són coneixedors de la ideologia separatista de l'arquitecte senyor Gaudí: "Sense la independència no hi ha possibilitats de crear a Catalunya una política justa, honesta i regenerada."

 
Segons juristes consultats per aquest digital, en cas de ser denunciat a la fiscalia. el Sant Pare (que no és basc ni català, això juga al seu favor) és molt probable que no fos imputat. Més problemàtic seria, segons afirmenels mateixos experts, si la denuncia s'argumentés en base als problemes d'Antoni Gaudí amb la policía espanyola i que van acabar amb la seva detenció, vexació maltractaments i la imposició d'una qüantiosa multa.
Segons la llei anti-terrorista el Sant Pare, homenatjant l'arquitecte separatista, podria ser denunciat fins i tot per connivència i exaltació del terrorisme, amb greus conseqüències penals pel successor de Sant Pere i representant de Déu a la terra.
Els fets als que ens referim són detalladament explicats aquí:

 
"Antoni Gaudí, Independentista"
[Agustí Giménez-Camins, Carles M. Espinalt, Edicions C - Catalan National Council, 1993]

 

 
"Antoni Gaudí actuava d'una manera que, a la pràctica, donava els següents resultats: a major repressió contra Catalunya, més rotunditat posava en la seva fe patriòtica. Ni davant de la força de les armes claudicava. Així, tenim un diàleg que mereix conceptuar-se d'antològic en els annals del nostre nacionalisme. És la polèmica que va sostenir Antoni Gaudí amb uns policies espanyols el dia 11 de setembre del 1924, en plena dictadura de Primo de Rivera, quan ben pocs gosaven obrir la boca. Enmig d'aquella discussió arribà el "jefe" dels guàrdies que l'increpaven. Fatxendós i fora de si preguntà, en veure un home vell que contradeia en català les ordres que li donaven les "autoridades competentes":

 
— ¿Qué pasa? ¿No sabe hablar español?
— És clar que en sé! —puntualitzà Gaudí— no em dóna la gana parlar-hi.
— Vaya usted a la mierda.
— Seria una covardia abandonar la meva llengua en un moment de persecució.
— Vaya usted a la mierda. — repetí el "jefe" amb l'estil propi d'aquell que no té arguments per a rebatre una opinió de manera raonada, però que insulta per sortir del pas i es fa l'enutjat a còpia d'improperis de mal gust. Després el va fer agafar pels guàrdies que comandava. Amb rapidesa, com si es tractés d'enxampar un criminal molt perillós van subjectar-lo violentament, mentre el "jefe" sentenciava:
— Queda detenido!

 

 
Més tard, ja en la comissaria de policia, tal com ha investigat minuciosament Joan Creixell i publicat a la revista Serra d'Or de setembre de 1987, varen interrogar l'arquitecte Antoni Gaudí d'aquesta manera:

 
— ¿Cómo se llama usted?
— Antoni Gaudí.
— ¿Qué edad tiene usted?
— 72 anys.
— ¿Qué profesión?
— Arquitecte.
— Pues su profesión le obliga a usted a hablar castellano.
— La professió d'arquitecte m'obliga a pagar contribució i ja la pago, però no a deixar de parlar la meva llengua.
— ¿Como se llamaba su padre?
— Francesc Gaudí.
— ¿Qué es eso de Francesc?
Un dels quatre policies que ajudaven el que preguntava va dir, dirigint-se al senyor Gaudí:
— ¡Si usted no fuese viejo le romperia la cara; sinvergüenza cochino!
— Jo a vostè no l'insulto i vostè a mi sí... Jo parlo la meva llengua.
El senyor Valls (detingut conjuntament amb Antoni Gaudí) diu en castellà:
— El señor Gaudí està en su perfecto derecho hablando en catalan.
El "jefe" de policia:
— Ve usted, señor Gaudí, como su compañero habla el castellano.
El senyor Gaudí:
— Sí, ja ho veig; però jo en tinc prou amb la meva llengua."

Cal doncs estar amatents als propers moviments dels polítics nacional-constitucionalistes espanyols, tant els residents a Madrid com els seus delegats al Principat de Catalunya.

 

 
Publicat a: Catalunya
Ness
Quanel van dur a València, també va parlar català perquè per a ell no hi ha diferència entre Valencià i Català, no sé com els blavers no ho van notar....
8 Novembre 2010