Marina
per en 12 d'Abril 2010
1,440 Vistes

Aquesta història és real. Això era un grup d'amics que passejaven pel carrer. Era fosc, posem que tornaven d'una bona nit: festa, ball, alcohol i drogues. Anaven pel carrer i de cop un, anomenat Miquel, s'adona que no té el mòbil: - Hòstia puta, ja m'han cardat el mòbil.- Va mirar a les butxaques, al terra... i no, no el tenia. Possiblement l'havia perdut mentre es fotia una ratlla, anava pensant. Això que pugen al cotxe per dirigir-se cap a casa. Al cap d'un temps, comença a sonar el mòbil "perdut":- Collons, és el meu mòbil aquest!- Sabeu d'on sonava? doncs de la butxaca d'un dels seus "amics". Aquest "amic" en qüestió només se li acut dir: - ostres no sé com ha vingut a parar aquí.

Moralina: si robes el mòbil a un amic, posa'l en silenci.

PBT, altrament dit, papa ^^

 

Mireu quina pàgina més bonica que he trobat:

http://estimaencatala.lateneu.org/poemes.php

Si teniu ganes d'expressar un sentiment i no sabeu com, un poema és la millor manera de fer-ho :)

 

 

BENVINGUTS DINOU :*

Publicat a: Personal
Sigues el primer a qui li agrada això.
Xiaolei
doncs demà t'escullo un xD
12 d'Abril 2010
Diego
Jo ja li he fet un a la Marina, apa en això et guanyo xD
12 d'Abril 2010
Albert
Competició de poemes xDD
12 d'Abril 2010
Xiaolei
jajajaja lol és cert didac xD ja el vaig veure 😛
12 d'Abril 2010