Avui no vull que siguis el que sempre vaig imaginar.
No vull que aparegui, just quan més ho necessito.
Avui vull sorpreses.
Avui no vull la promesa, de mil primaveres al meu costat ni vull que em juris, que vas a quedar amb mi.
N'hi ha prou que estiguis avui, tinc prou amb que dormis avui amb mi.
Avui no vull ni la certesa que no hi haurà abandonaments.
No m'importen ni el teu passat, ni les teves incerteses.
Avui és temps de posar maons al nostre mur.
Avui és temps infinit, avui és temps que reinventem junts, avui és hora de caminar al mateix temps.
Tinc prou, creu-me que (per ara) en tinc prou, amb que dormis avui amb mi.
Publicat a: Reflexions
Sigues el primer a qui li agrada això.