Avui m'estimo a mi mateixa.
Avui estimo a la meua tripolaritat.
Avui us mostrare el meu cor.
Allà va
Audrey no volia estimar.
Amelie no podia.
Però Margot volia.
A Audrey li van trencar el cor amb setze anys, quan se'n va donar compteque és molt dificil suportal la incertesa i la impotència al estimar algú.
Als disset es va armar de valor, i es va declarar amb cadascuna de les parts del seu cos a un noi inadecuat, i aquest la va tractar com unes escombraries.
Després simplement no ho va tornar a intentar.
Amelie creia no tenir la capacitat d'estimar, com si en néixer li haguessin extirpat els sentiments del cor i només pogués pensar.
Així que per a ella, estimar sempre va ser una utopia.
Follava per necessitat física, amb homes guapos, rics i intel.ligents, i després els enviava a passeig.
Als seus vint-i-cinc, havia tingut quatre cites romàntiques de les quals havia sortit corrent i molts amics amb dret a tocar, qualsevol òrgan excepte el cor.
I Margot estava enamorada, fins a les empentes.
Estimava amb cada porus de la seva pell, sabia del cert que estimar era el millor que li havia passat a la vida i cada dia en llevar es tocava el cor per por que el vermell, de sobte, destintés.