La Pableta
per en 3 Novembre 2010
1,109 Vistes

Avui m'estimo a mi mateixa.

Avui estimo a la meua tripolaritat.

Avui us mostrare el meu cor.


Allà va

Audrey no volia estimar.

Amelie no podia.

Però Margot volia.

A Audrey li van trencar el cor amb setze anys, quan se'n va donar compteque és molt dificil suportal la incertesa i la impotència al estimar algú.

Als disset es va armar de valor, i es va declarar amb cadascuna de les parts del seu cos a un noi inadecuat, i aquest la va tractar com unes escombraries.

Després simplement no ho va tornar a intentar.

Amelie creia no tenir la capacitat d'estimar, com si en néixer li haguessin extirpat els sentiments del cor i només pogués pensar.

Així que per a ella, estimar sempre va ser una utopia.

Follava per necessitat física, amb homes guapos, rics i intel.ligents, i després els enviava a passeig.

Als seus vint-i-cinc, havia tingut quatre cites romàntiques de les quals havia sortit corrent i molts amics amb dret a tocar, qualsevol òrgan excepte el cor.

I Margot estava enamorada, fins a les empentes.

Estimava amb cada porus de la seva pell, sabia del cert que estimar era el millor que li havia passat a la vida i cada dia en llevar es tocava el cor per por que el vermell, de sobte, destintés.

Publicat a: Reflexions
La Pableta
Doncs si ho ets, ja veus que no estàs sol 😄
3 Novembre 2010
Daniel OG
Genial. 10.
4 Novembre 2010
Victor
10, m'impressiones cada dia
4 Novembre 2010
conscienciacat
Carai! Que xulu! Enhorabona Alba
4 Novembre 2010