Bé, amics, últimament em trobo en una etapa de transició como intenta reflexar el títol de la present entrada. Veig que últimament han començat a canviar certes coses, petites, però de gran importància agafades col·lectivament. No obstant, encara arrossego rèmores de temps pretèrits que m'impedeixen de vegades veure el bosc en la seva integritat.
Avui he fet una sortida a una zona de la ciutat en permanent canvi, però que manté l'essència primigènia, representada per les pinedes, que resisteixen estoicament l'avanç de l'acció urbanitzadora, que fagocita tot el seu entorn. Tantost, camps erms esperen l'hora en que deixaran pas a modernes urbanitzacions que modificaran el caire històric d'aquestes contrades, per bé que no l'eliminaran del tot.
Doncs bé, a mi em passa una cosa similar en aquests moments. Busco desesperadament el canvi, talment els propietaris de terres busquen el canvi de categoria de les seves terres. Però alhora em resisteixo a revolucionarme per complet, com si alguna cosa dins de mi em suggerís anar poc a poc.
Per tant, en aquests temps d'incertesa (tant en el meu cas, com en el cas de les terres que esperen) el més assenyat és anar poc a poc i amb seny, i no precipitar-se.
