El sexe no és perillós.
El perillós és l'amor.
El sexe pot fer mal, alguna que altra vegada.
L'amor al final sempre fa mal.
El sexe és una elecció, pots triar anar al llit amb una persona o no fer-ho.
Però no pots triar enamorar-te d'algú.
Això simplement passa.
El sexe no és un error. No és una cosa del que penedir de per vida. No és una cosa que ens magulle, que ens corrompi per dins, que ens trenqui les entranyes.
L'amor és destructiu, cec i etern.
El sexe és lliure, l'amor és exclusiu.
Pots anar a dormir amb moltes persones, però només t'enamoraràs d'una.
Pots sentir alguna cosa increïble per diverses persones al llarg de la teva vida, però només estimaràs una vegada.
Només hi haurà algú que sigui capaç de destrossar la vida, de desmuntar tot el que vas crear, de donar-li voltes i voltes al teu món fins deixar-te completament descol·locada.
El sexe té color, té gust i té olor. Té so i té cara.
L'amor no té res.
Pots definir el sexe, però no pots definir l'amor.
Potser sí que pots parlar de com et sents quan estàs enamorada, però no pots evitar posar un exemple.
Un orgasme pots explicar-ho, i fins i tot simular-lo.
L'amor no es simula, mai.
Qualsevol pot tenir sexe, però no qualsevol pot sentir amor.
Per al sexe s'està preparat, un sap quan vol fer-ho, on, com i amb qui.
Per l'amor mai s'està preparat.
Una no decideix enamorar-aquí i ara.
Simplement, passa.
