Talia
per en 13 D'octubre 2010
880 Vistes

13, d'octubre, 2010

Tarda en vindre el següent alumne. Tinc la carrossa, és a dir, el cotxet, prop. He anat a col·locar bé la bandeja del maleter. L'havia llevat quan he carregat el teclat i el peu: tornàven a casa després de dos excursions, a dos bodes per a ser més exactes.

Torne al localet 3, així li diem a la casa on donem música al Mareny. Tanque i em quede asseguda al segon escaló mentre berene galletes de dinosaures. Tenia pensat berenar allà les 7 i quart, de camí a Sueca, però he aprofitat aquest temps lliure que m'he trobat.

Acabe i em pose a dotorejar una carpeta que hi ha a la única taula de la planta baixa. Ding dong. No és l'alumne que esperava. És altre, i em pregunta pel preu de la loteria. Han fet loteria aquest any a la música. Dubte de les meues paraules i li dic el que sé, o el que crec saber. Tanque la porta i torne a la carpeta. I furte un foli en blanc, aquest foli, que ja no està tan blanc.

És genial començar la setmana per dimecres. Queda ja tan poc per al cap de setmana...!!:D

Aquest matí he anat a comprar rotuladors per a la pissarra d'ací, no va cap dels quatre que hi ha. De pas, he comprat uns regalets per a quan ma baixa estrene habitació. Espere que siga aviat ^^. Que ganes de veure el resultat final!!! :D

Mentre berenava, pensava en les coses que tenia en comú amb ma xiqueta, la que estrena habitació. La primera cosa que m'ha vingut al cap és que som intel·ligentment antisocials. I la segona: que som capaces d'admirar i de donar importància a moltes coses de les que la resta passa completament. No he pensat més. M'he quedat amb eixes dos coses. La segona em fascina. Ella s'interessa per les coses que són importants per a mi, fins i tot les més absurdes, que per a mi no ho són tant. Moltes coses que per a la resta no són res important, per a ella i per a mi ho són tot, ja provinga de la part que siga. I jo, he après a interessar-me pel que és important per a ella, fins a tal punt, que certes coses es converteixen importants també per a mi. Igual d'importants, o inclòs més psé! (ara que relligsc, això de que he après a interessar-me bla bla bla pot quedar lleig, però que no s'entenga mal, no ho faig per obligació, o faig per què així ho senc. Així ho senc sempre des de fa temps. Si no fos així, supose que ja no seria jo. Ni tu. I ara seguiré amb lo del foli) Què orgullosa estic de mi! ^^

En la tercera galleta,  m'he tornat a sentir orgullosa, per què també he après a no pendrem tan a pit les coses, o veure-les de vàries maneres, o pensar-ho tot millor, o no tancar-me tant en mi mateix, o no pensar tan malament, o... no sé. Però... sabeu el temps que fa que no m'enfade amb la de l'habitació? Però enfadar, enfadar...! Psé. I tu, princesa, ho saps??? ^^

Queden exactament 12 minuts per a escoltar el ding dong del següent alumne i quatre dits de foli, així que, el doblaré, me'l posaré a la butxaca i aniré dalt a tocar el teclat una estoneta.

Fins a la lluna i tornaaar... (8) Se m'ha pegat la cançó!

Per què serà?.

Agur! Com dirien els pares de Olatz i Gorka, que no sé ben bé per que m'han vingut a la ment ara mateix.

I ara afegisc: Bona nit! Que demà tingau un bon dia. És dijous!

Publicat a: Personal
Daniel OG
Antisocial a una xarxa social! xD Jo sóc més punxós que antisocial. Demà t'espere, baby
13 D'octubre 2010
Talia
cert... la telepatia... una cosa genial, encara que avoltes dona rabia per que ens robem les frases ¬¬ jajaja 😛 Persuposat'
18 D'octubre 2010