Hom pensa sempre que acceptar la legalitat vigent o donar-hi suport explícit a allò establert és adoptar una actitud natural despolititzada, front a qui n'és crític.  La geografia a l'estat espanyol (llevat del cas català) ha negligit sistemàticament els plantejaments tendents a demanar-s'hi per l'orígen, les causes i les consequències de l'organització político administrativa de l'estat. ...

Kiribati és un estat sobirà emplaçat al bell mig de l'Oceà Pacífic i format per un grapat d'atolons (o illes coralines). Actualment compta amb una població de unes 110.000 persones, que segons les previsions abans de 50 anys hauran deixar el seu país. Aquest estat de Oceania serà engolit per les aigües del Pacífic, arran de l'escalfament global provocat per l'emissió a l'atmósfera de CO2 provinent dels combustibles fòssils.  El seu president, Anote Tong ja ha fet una gira per diversos països...

En aquests darrers dies he adquirit dos llibres sobre geografia regional. El primer, de Joan Rebagliato Font sobre la geografia del món i el segon de Maria de Bolòs sobre la geografia de l'estat espanyol.  Curiosament us haureu fixat en que tots dos autors són catalans (o almenys amb noms i cognoms catalans). No obstant, es tracta de dos manuals propagandístics del règim, amb toponímia franquista i amb l'ideal ultraespanyol subjacent.  ...

Ahir vam tenir dues racions més d'anticatalanisme, concretament dos exemples de boicot a la democràcia i a la gent que hi creu. El primer d'ells el trobem a la Consulta sobre la Independència que va tenir lloc ahir a Terrassa (amb 20.000 vots emesos que suposen el 11,40% de participació). Una colla de brètols (uns 7 o 8) va voler boicotejar un acte tan profundament democràtic com aquest, agredint dos dels voluntaris d'una de les 31 taules que s'havien establert per l'ocasió, i emportant-se l...

Com a lector empederniu i fullejador voraç que intento ser, sempre em fixo al agafar un llibre (a banda de la sinopsis i la biografia de l'autor), si es tracta d'una traducció, i en el seu cas qui l'ha traduït i on s'ha imprès. Doncs bé, resulta que en la immensa majoria de casos (per no dir tots) aquestes traduccions de publicacions de prestigioses personalitats a nivell mundial (al castellà) es fan a Catalunya (Barcelona i rodalíes) i en la majoria de casos per indubtables catalans (amb n...

Enceto aquest blog recuperant una entrada de denúncia al model editorial a Catalunya i en general als Països Catalans (dic primer Catalunya perquè hom suposa un major nivell de consciència nacional). Consisteix en la primera parte d'una serie d'articles sobre la negligència de caire identitària o l'adscripció directament dintre de postures obertament anticatalanes o espanyolistes: L'entrada d'avui va dirigida al sector del món editorial fet a Catalunya que passa olímpicament del català i Cat...

  ...

Empès per l'anhel d'aconseguir viure a la meva terra estimada, escric aquestes línies, dedicades a aquells que mai han gosat de somiar, de tenir un ideal sobre el que viure. Com he dit adès, el meu somni és setir-me bé amb mi mateix, i això, per més que hom s'entesti en negligir-ho, passa per canviar d'aires. Molts maldecaps i vesprades ermes m'ha portat (i em porta) l'ideal catatà, a més de experiències diguem-ne decebedores. No obstant, encara romanc corprès per aquest tros del món, sense ...

Encetaré aquest blog explicant el motiu d'aquest títol tan suggeridor. El comú o universitat era l'esgraó bàsic en l'organització territorial al domini català fins la seva derogació i substitució pel municipi amb els Decrets de Nova Planta. Així mateix, la figura jurídica que regia el comú (que rebia noms diferents segons la regió) fou manllevada per la de l'alcalde, i el consell (l'edifici on es dirimien els assumptes del comú) en fou canviat pel d'ajuntament. ...

Bé, amics, últimament em trobo en una etapa de transició como intenta reflexar el títol de la present entrada. Veig que últimament han començat a canviar certes coses, petites, però de gran importància agafades col·lectivament. No obstant, encara arrossego rèmores de temps pretèrits que m'impedeixen de vegades veure el bosc en la seva integritat. Avui he fet una sortida a una zona de la ciutat en permanent canvi, però que manté l'essència primigènia, representada per les pinedes, que resiste...

No puc evitar de recordar allò tan magestuós i alhora tan denostat i oblidat per tothom. No ens podem permetre que els artífexs de tal ignomínia siguin ara els abanderats de mediterraneïtat (sempre amb eufemismes) i llencin ara el pla dels plans (noti's la ironia) per rescatar un país que agonitza, però que resisteix a morir, i que intenta sacsejar-se la por, l'autoodi i el complex d'inferioritat que durant anys i panys li han inoculat de tal manera que a dia d'avui sembla a ulls de tothom ...

Es diu Marina, es de Riumors, d'allà on la brisa pega molt fort. ...