Feia temps que les paraules no em sortíen. I creía que era perquè realment era feliç. ...

No et pots ni imaginar la sensació que va ser despertar-me i veure't al meu costat.   ...

Recordo la primera vegada que em van parlar de tú. No se ben bé si va ser un 15 o un 16 de setembre. ...

Es la segona nit que se'm fan aquestes hores plorant de ràbia. No perquè estigui enfadada amb tu, sinó perquè no m'aguante a mi mateixa. ...

Estic nerviosa. Molt molt molt nerviosa. ...

Tan de bo algun dia pogués ordenar totes aquestes idees que tinc al cap. Aquelles que només parlen de tu. ...

Des de que la meva penúltima relació seriosa es va acabar, he tingut un greu problema de confiança amb totes les persones que em rodegen. Aquella relació va ser tan tumultuosa que em va canviar per complet. Sóc conscient que ara soc molt pitjor amb la manera de tractar a les persones i que les relacions sentimentals per a mi son un conjunt de pors i desconfiances, perquè des de llavor la meva autoestima està feta miquetes i no hi ha cap manera de tornar a ajuntar els trossos. ...

Pensava que per fi seria el nostre moment. Vull dir, fa dos anys em vas deixar feta a miques, mentre intentava descobrir si entre les teves paraules plenes de retrets existia un rerefons que intentava dir que m'estimaves. ...

Sincerament, espere que la vida que tens ara valgui tant la pena com per a haver fet que desaparegui. Hi ha vegades que se'm venen al cap tots els bons moments i dic "vaig a interessar-me de nou per la seva vida", però després veig una simple publicació al Facebbok i em bull la sang. ...

Avui he parlat amb ella sobre el que signifiques per mi. Et puc dir, que amb el temps que fa que has entrat a la meva vida, m'has fet plantejar-me moltes coses, i en certa part puc dir que m'has fet crèixer com a persona. ...

A vegades em passa que em desperto pels matinc i durant tot el dia no paro de repetir-me una cosa: "no puc". I el pitjor de tot, és que eixos dies, encara que adore passar temps amb mi mateixa, no puc evitar sentir-me molt sola. ...

Aquestos dies lluny de la quens'ha convertit en la meva rutina poden ser una gran oportunitat per a meditar sobre tot això. Amb un poc de sort, podré lliurar-me de tota eixa inseguritat que envolta tot el que té que veure amb tu i amb el pensar constantment que no soc el suficientment bona per a tu. ...

Cada vegada me n'adono més de que he deixat d'actuar i ara em limito a obsesionar-me amb coses. I no son coses d'extrema importància, sino tonteries que desenvolupa la meva inseguretat. ...

Cada vegada que et tinc a prop, sento que el temps es desfà i intento quedar-me amb cada mil.lèsima de segon, amb cada moviment i amb cada pestanyeig. I es que enmig de tot aquest estrés, son els petits detallsque rodegen aquest petit "nosequé" que ens hem montat el que em fan somriure per dins. ...

No us podeu ni imaginar com de difícil és viure dins el meu cap algunes vegades. Es una por que sense més ni menys t'atrapa i l'única cosa que pots fer és esperar a que marxi prompte. ...

Imagineu-vos el paisatge més bonic que els ulls humans piguin apreciar. Imagineu-vos que el teniu davant i que l'esteu contemplant sentats a la vora d'un precipici. ...

Mai m'he atrevit a parlar això amb ningú. És més, crec que ara tampoc podré expressar tot el que em passa amb claredat. ...

Vaig tancar el ulls un 16 d'Agost i vaig desitjar ben fort que tornares. I vas tornar. ...

Fa quasi un mes que ambdós estem ficats en això. Això que no te ni nom i, molt menys, definició. Estas ahí per a acariciar-me la cara quan em sento sola, i agraeixo molt que hagi trobat algú que em faja deixar de pensar en tot l'estres que m'envolta. Però sincerament, no se on vull que vaja tot això. ...

Mai hauria pensat que algú arrobes a significar tant en tan poc temps, bansat-me en la premisa de que sóc com sóc. Vull dir, tots els que em llegiu em coneixeu. M'agrada fer-me la forta i fer veure que tot va bé. Tot sempre va bé i ningú té perquè cargar amb els meus problemes. ...

Anem a parlar clar. Trobo a faltar un "nosaltres", però no vull estar amb tu. ...

Fa dues setmanes estava davant un pastís d'aniversari amb dues veles enceses que formaven el número 22. Mai he cregut en les supersticions, el Karma, Déu... (Parafrasejant a Pau Alabajos) però aquell dia el meu cosí petit em va dir "Vamos Alba, pide un deseo" i jo, em vaig rendir davant aquelles paraules plenes d'innocència i vaig tancar els ulls disposada a buidar amb totes les meues forces. ...

Avui he plorat com feia molts anys que no plorava. He plorat fins que m'ha faltat tant l'aire que he arribat a assustar-me per si m'ofegava. ...

Aquests últims dies he estat pensant en tu. Des de que vas donar aquell petit pas avant he estat donant-li voltes a quina seria la nostra relació si tu i jo comencem a estar, de nou, en la vida de l'altre. ...