Allà. La veus? És una princesa morta que observa com el dia s’agenolla davant el monstre de la nit, que ja ha començat a despertar-se, i es balanceja al cel, obscur i diàfan, esperant el crepuscle que el trenqui en mil bocins. ...

  Una vegada van explicar-me que els somnis estaven fets de substàncies materials, que els podíem atrapar i tocar. La primera vegada que van dir-m’ho, vaig pensar i, després, vaig riure, probablement de mi mateix, per poder parar-me a pensar una cosa tan estúpida. ...