Vivim a la societat del control. La mateixa tecnologia que fa funcionar els nostres aparells amb automatismes que han augmentat la seva eficiència i la nostra seguretat, està fent que estem tots sota escrutini permanent en molts assumptes, i això pot ser bo o no tan bo. Els qui conduïm un cotxe, fins i tot els qui ja hem deixat enrere les fúries de la joventut, no podem sinó fer-ho amb una certa inquietud quan ens posem al volant, perquè les nostres carreteres, per obra i gràcia dels radars ...

Estem assistint a una onada de canvis als països musulmans del nord d'Àfrica que afecta, de moment, Tunísia i Egipte. El moll de l'os n'és Egipte, un dels tres o quatre grans països capaços d'exercir el lideratge del món musulmà. Ja ho deia Samuel Huntington en el seu Xoc de Civilitzacions... No és l'únic: també hi ha Turquia, segurament massa occidentalitzada des que Mustafa Kemal Ataturk va voler-ne fer la França de l'Orient Mitjà; l'Iran, que és una alternativa força inquietant avui dia,  I...

Hi han hagut prou coses que m'han impedit d'anar escrivint el bloc. Hi tornaré. Ara tinc el temps escàs...

Segueixo uns pocs blocs polítics, i sempre m'havien intrigat les giragonses ideològiques d'alguns dels més vehements escrivents i blocaires, particularment un que es féu famós arrossegant-se per la merda televisiva i que es diu Salvador Sostres, i un altre que es fa dir Dies de Fúria. Tenen en comú la facilitat per escopir dialècticament (amb els insults del gruix que s'hagi de menester) a tot quisqui que no combregui amb les seves idees. Cosa força difícil, perquè les seves idees i referents ...

Mentre algunes institucions de les terres espanyoles encara retornen documents escrits en català, al·legant que no l'entenen i no sé quines lleis i normatives, la tecnologia feliçmant ens està empenyent cap a l'enteniment universal sense que calgui cap renúncia al que ens és propi. Avui podem compartir amistats a Facebook que tinguin per llengua nativa, per posar un exemple, el serbi (tant li fa que sigui en genuïna versió ciríl·lica o en alfabet llatí), que deixaran missatges al seu mur en la...

Fa més de cent anys que un bisbe de Lleida, de cognom Messeguer, va començar per ordre del Papa de l'època el rescat del patrimoni artístic de les parròquies de la seva diòcesi. Fins que Catalunya va començar a treure el cap, les diòcesis tenien unes fronteres administatives que res devien a la divisió territorial de l'Estat. Sense cap problema, Lleida regia eclesiàsticament la regió aragonesa, bàsicament catalanoparlant, que coneixem com La Franja. Així havia estat durant 800 anys, i així ho ...

Escenari 1: Allau de crítiques al conseller Huguet per l'anunci que els professors permanents a les universitats catalanes hauran de fer una prova de competència lingüística, ni que sigui per poder entendre els seus alumnes si aquests decideixen (anatema!) fer-los preguntes o respondre'ls exàmens en aquesta llengua tan exòtica nostra. Norma que ha estat consensuada amb les universitats, que deixa amples marges temporals per adquirir aquesta competència, i que de cap manera afecta els qui es...

Algú havia de dir-ho! Jo sóc militant d'Esquerra Republicana de Catalunya. Vaig entrar-hi l'any 2003, o sigui que no sóc dels històrics. Però ningú no és dels històrics si el comparem, per exemple, amb el nostre estimat Víctor Torres, que parla de la II República com nosaltres recordem els nostres anys d'universitat. Per tant, relativitzat el valor de la militància històrica, vull posar relleu en la voluntat de ser i l'anhel de fer un país lliure. M'estimo aquest partit perquè suma el que j...

M'agrada pensar que visc en un país normal, on la gent fa coses normals i parla amb normalitat en la seva llengua. I per això m'ha agradat de trobar un servidor de blocs fet per gent d'aquí, bo, bonic i barat, o, com diem a la meva terra, ben parit perquè sí. Suposo que els veterans de la blogosfera trobaran pegues i faran una comparativa amb altres sistemes. Bé, d'acord. Per a mi, que no havia fet mai un bloc i que enceto aquest bloc quan la moda ja no són els blocs sinó els twits (però, què ...